Any Rodoreda

Com sabreu enguany es celebra el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. No sabria dir-vos si se’n ha fet molt de ressó o poc, potser els actes centrals encara s’han de fer, ho desconec. Jo l’estic homenatjant a la meva manera. Entre finals del mes de Febrer i una setmana després de Setmana Santa em vaig llegir La Plaça del Diamant i em va agrada molt. Tant que per Sant Jordi em vaig comprar Jardí vora el mar i Tots els contes. M’han recomanat amb molt bons arguments Mirall trencat, crec que serà el següent de la llista.

Un fragment:

"Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir.

Per mi, el suro, era un tap. Si no entrava a l’ampolla, després d’haver-la destapada, l’aprimava amb un gavinet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou.

I a l’últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro…perque, de suro, ho era jo.

No perquè fos de suro sinó perqué em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no haria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg."

Merçè Rodoreda, La Plaça del Diamant.

http://www.anyrodoreda.cat/



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.